El web 2.0 respresenta la possibilitat de participar a Internet de manera més activa. El projecte per formar part de la xarxa s'agrupa en quatre eixos:
- Comunicar: Internet ja va canviar la forma de comunicar-se al segle xx. El correu electrònic i la missatgeria instantània s’han imposat absolutament com a sistemes de comunicació: el primer, a les empreses, i el segon, entre els joves. En l’actualitat disposem de nous sistemes de comunicació que s’adapten a les necessitats emergents dels usuaris.
- Els blocs o bitàcoles, i els sistemes de missatgeria instantània són dos exemples ben clars d’aquesta evolució.
- Compartir: una de les funcionalitats que s’han implementat mes bé al web 2.0, és la possibilitat que els usuaris d’Internet puguin compartir els seus recursos. Abans, Internet únicament proporcionava serveis. Ara, amb el web 2.0, l’internauta pot oferir als altres imatges, sons, vídeos, etc., des de qualsevol part del món. Hi ha uns drets d’autor i unes normes legals que impedeixen copiar, editar o publicar certs documents. Avui en dia, es disposa d’una sèrie de llicències orientades a facilitar aquesta mena de tasques.
- Creative Commons és un tipus de llicència que ens permet fer fitxers de terceres persones.
- Col·aborar: els usuaris ja no volen ser uns simples receptors d’informació, sinó que es reuneixen a l’entorn de comunitats que ofereixen la possibilitat de compartir, crear i informar. La col•laboració és la base de les comunitats virtuals.
- El web 2.0 presenta una nova forma d’intel•ligència: intel•ligència col•lectiva. I ens permet accedir a uns coneixements seleccionats de manera més depurada.
